Informació pràctica

En els últims anys l’esperança de vida de la nostra població ha augmentat i amb ella també el nombre de persones afectades per malalties neurodegeneratives. La malaltia d’Alzheimer és una de les més freqüents. La seva evolució és progressiva i canvia a la persona a nivell global.

Tot i que s’esmerçen grans esforços i recursos en la investigació de tractaments per a la malaltia d’Alzheimer, encara no se n’ha trobat cap que pugui aturar-la. Els actuals tractaments tenen una eficàcia limitada, i s’han d’instaurar en les primeres fases per retardar al màxim els símptomes més incapacitants de la malaltia. Per això creiem que l’estimulació cognitiva i el suport i assessorament a la família són tractaments indispensables.

 

Quan preocupar-nos

Una lleu pèrdua de memòria a partir dels 50 o més anys d’edat pot estar associada a l’envelliment, però si altera el ritme normal i les activitats de la vida diària en cap cas s’ha de pensar que forma part d’un trastorn propi de l’edat.

Si la pèrdua de memòria es produeix en situacions de molta tensió emocional, problemes familiars o laborals, sol recuperar-se quan es resol la situació que ens preocupava. De vegades en postoperatoris, febres altes o com a conseqüència de medicacions, hi ha pèrdues de memòria transitòries que no solen ser importants.

No obstant això, una pèrdua de memòria sense cap causa desencadenant, ha de preocupar-nos sempre (signes d’alarma).

 

Signes d´alarma

Aquests punts són els símptomes d’alarma que ens farien pensar que hi podria haver un dèficit cognitiu.

 

  1. Oblits freqüents en les tasques rutinàries.
  2. Confusions en els dies de la setmana, del mes o de l’any.
  3. Repetició de frases, preguntes, històries.
  4. Dificultat per prendre decisions o entendre documents.
  5. Dificultat per expressar-se o per comprendre el que es diu.
  6. Perdre’s en llocs coneguts o no reconèixer llocs o persones.
  7. Canvis en els hàbits, forma de ser, humor, personalitat.
  8. Tenir familiars preocupats per la pèrdua de memòria.

 

Davant de qualsevol d’aquests símptomes, hauríem de consultar al neuròleg perquè estableixi un diagnòstic de la possible causa. Aquests punts són els símptomes d’alarma que ens farien pensar que hi podria haver un dèficit cognitiu.

Evolució del deteriorament cognitiu

  1.  Normal.
  2.  Deteriorament  associat a l’edat: Deteriorament de les capacitats cognitives però  mantenint-se dins  dels límits normals per a la seva edat. 
  3.  Deteriorament cognitiu lleu:  Deteriorament cognitiu però d’intensitat no suficient per a considerar-se demència, seria un pas intermedi entre normalitat i  la demència.  El més freqüent és l’associat a l’Alzheimer però pot ser vascular,  depressiu, per malaltia de Parkinson, etc.
  4.  Demència.